| |
LA FIGURA DEL CLAMATER
ANTECEDENTS
L’orde antonià, creat al 1095 a Vienne, dedicà el sant a la curació dels malalts de foc sagrat o foc de sant Antoni, una infecció que provocava grans epidèmies. Per mantenir els convents hospitals fundats per tot Europa, el Vaticà els concedeix el privilegi de recaptar llegats i almoines i el monopoli de la devoció a sant Antoni.
Els frares, vestits amb l’hàbit negre i la tau, recorrien el pla i la muntanya acaptant per a l’hospital de Ciutat. Si la gent no lliurava el donatiu havien de retirar la imatge del sant. La seva imatge era present a moltes de les esglésies de l’illa i, en nombroses possessions i capelles.
Sant Antoni gloriós,
guardau-mos sa somereta
i, si mos fa una ruqueta,
una pesseta per vós.
Quatre segles més tard, els poblers els varen aturar els peus.
A mitjans del segle XVII, molts de pobles de Mallorca claudicaren davant el poder dels frares, però els poblers no volgueren lliurar tots els donatius, només una part. I tampoc no volgueren retirar la imatge de l’altar major de l’església. El comanador de l’orde dels Frares Hospitalers de sant Antoni Abat, Guillem Barrera, va posar plet a la Universitat i a la Parròquia.
En sessió del mes de juliol de 1636, els jurats poblers, d’acord amb el rector, reafirmaren l’actitud de no retirar la imatge. Fou un plet llarg i costós. En sessió municipal de 1642, en claudicar el comanador, es va donar el plet per acabat. Un plet que havia durat 6 anys, havia causat admiració entre la gent mallorquina i havia fet créixer l’orgull a sa Pobla.
Un poble petit, fet d’austeritat i de voluntat col•lectiva, s’alçava contra el poderós orde antonià, perquè se sentia sant Antoni ben seu. L’any següent, el 1643, en acabar les completes, la gent va esclatar en xiulets, mamballetes i crits de VISCA SANT ANTONI!. I el següent, i el següent... fins avui.
EL CLAMATER
La figura del clamater recorda aquella vella reivindicació i fou introduïda per primera vegada a les festes de Sant Antoni de l’any 2003. La persona que fa de clamater és elegida cada any entre l’obreria de Sant Antoni, el rector i el batle, i apareix en escena en acabar les “completes” per fer una breu al•locució que acaba amb el pronunciament del clam ritual VISCA SANT ANTONI!
| |
