El dimoni cucarell
va nèixer en temps de magranes
va dir que en tenia ganes
i n'hi donaren pes clotell
Sovint, a Mallorca, el dimoni va associat a Sant Antoni.
El maligne mallorquí és dolent i polissó, empipador i divertit. Fa por als al.lots i encalça les femelles.
És l'antagonista, el dimono temptador, sempre en etern combat i tanmateix, sempre vençut per Sant Antoni, el protagonista.
És el gran adversari. Tempta amb pensaments impurs, aparicions. L'esperit maligne no deixa mai tranquils ni contents. Les armes més eficaces contra ell són l'oració, la vigília, el dejuni, la puresa de vida, el nom de Crist i el senyal de la creu.
"Sovint, s'apareixen tal com el Senyor va revela a Job com era el Diable: Els seus ulls són com l'aurora; de la boca li surten torxes enceses; se n'escapen espires de foc; del nas li surt una fumera com d'un forn de carbó. Mostrant-se així, el príncep dels dimonis la por; i parla de grandeses ell, l'astut, (...) no hem de tenir por de les seves fantasies i no hem de fer cas de les seves veus, perquè menteix (..). Ell i els dimonis que l'acompanyen són com escorpins i serpents que, nosaltres, els cristians podem treptijar. La prova d'això és que nosaltres feim la nostra vida malgrat que ell promet eixugar la mar i esclatar la terra. Mireu com no pot impedir la nostra vida ascètica ni que jo faci fàstics d'ell"*.
Els dimonis tenen unes banyes de boc, dents esportellades i la llengua per defora. Duen un canya per arreglar els foguerons i punyir la gent.
"Xerren, fan aldarull, fan comèdie, riuen, xiulen... però són vençuts si no els feim cas"*.
Els dimonis el tempten... els dimonis l'empipen, i sant Antoni els fa el senyal de la creu. Els dimonis cauen per terra. S'aixequen i segueixen jugant amb el públic. Volen espantar la gent, però fan riuren i criden a la festa.
"Si tenguessin cap poder, no els caldria anar en colles"*.
*Aparença del dimoni segons sant Antoni, recolida per sant Atanasi
Des de finals del segle XVIII, els dimonis apareixen al cercavila del capvespre del dia 16 a sa Pobla, no és fins l'any 1958 quan, a la colla de dimonis i cantadors, juntament amb el dimoni vell, acompanyen, amb els seus eixelebrats balls, la seriosa figura del sant.
Tot el capvespre, estols d'infants, entre esglaiats i admirats, plorant i rient, van seguint la colla de dimonis pels carrers i places de sa Pobla. Al matí, ja han anat a la possessió de sa Llebre a recollir llenya, que es cremarà a la nit.
Però, quan arriba el vespre i acabades les completes, s'encenen els foguerons, comença el seu regnat... la nit bruixa... una celebració que recull antigues cerimònies rituals.
Des dels temps arcaics de la cultura, el foc és utilitzat com agent de transmutació. ...En tots els contexts màgics-religiosos, el domini del foc, indica per altra banda, l'interès pel que, un poc més tard, nosaltres anomenaríem "espiritualitat... un simbolisme, extremadament complex, associat a les aterradores teofanies ígnies, amb les més suaus flamerades de l'amor místic i de les epifanies lluminoses, però també, amb les innumerables passions i combustions de l'ànima.
Mircea Eliade. Extret del llibre "Flamarades de Festa". Alexandre Ballester.