| | LA XIMBOMBA
"Els petits déus, amics de la joia i la gatzara, quan romangueren a sa Pobla, per primera lluna de gener, inventaren sa ximbomba. A sa Marjal, veren una sínia i prengueren un caduf; trobaren una pell de cabrit i, per devers s’Albufera, en passar per un canyar agafaren una canyeta. Amb un toc d’habilitat i gràcia, per això eren déus i en un tres i no res, tengueren enllestida una ximbomba."
La ximbomba és més que un test, és part de la terra, de l’aigua i del foc. Els tres elements de les velles cosmogonies. I, l’aire, el quart element complementari, embolcallant i transmissor.
Pell curada, de cabrit o conill vell, remullada.
Un caduf, un revell d’ullastre i branquillons, per fer-ne garrotadors,
corda prima i ben forta. Canyetes pelades
|
|
Madò Antònia "Buades" Nasqué a sa Pobla dia 4 de gener de 1911. En la seva humilitat, no menys prodigiosa, reflex d'uns orígens modests a les postres marjals, ens trobem amb un testimoni viu de la més pura essència de la tradició musical mallorquina.
L'oralitat del seu aprenentatge, iniciat quan encara no tenia sis anys, i la conseqüent formació d'un estil propi, gairebé autodidacta, treballat molt de temps observant altres cantaires, propicià que als 11 anys es presentés per primera vegada a un concurs, al Tetre Balear de Palma, en el qual obtingué el primer premi davant cantadors de tots els pobles de Mallorca.
De llavors ençà, ha participat en nombrosos concursos, certàmens i festes arreu de l'illa: Concurso de Canciones del Campo (Selva 1957), Ferias y Fiestas de Primavera (Manacor 1976), Certamen Infantil de Ximbomba i Cançó Poblera, Festa de Sant Antoni (sa Pobla 1987), Fogueró de Santa Maria la Major (Inca 1988)... Cal destacar que des del 1962, sempre ha pres part al "Concurs de Cançons de Treball del Camp de Mallorca" que es realitza anualment a Crestatx. Però sens dubte, a més d'haver actuat a ciutats com València i Barcelona, on més reconeixements rebé fou en el "Festival de la Canço Popular", celebrat a la "Casa de Campo" de Madrid, dia 22 de juny de 1968, on obtingué el primer premi amb la Cançó d'Esterrossar "Perendenga". Al 2002 obtingúe el reconegut premi a nivell nacional Premi Ramon Llull 2002 a les Arts.
Tot i que Madò Buades no és un cas aïllat dins la ruralia mallorquina, podem dir, sense por d'errar-nos, que ens trobem enfront d'un cas extraordinari de musicalitat, sensibilitat i imaginació, tant pel que fa a la llibertat amb què crea les seves pròpies versions, les quals, sense perdre mai el caràcter particular de cada estil, varia infinitament en llurs detalls de realització, com pel que fa a la profusa ornamentació que hi introdueix, també lliurement, i que sens dubte constitueix una valuosa i espontània aportació musical, fruit del seu gust personal i de la seva voluntat d'embellir més o menys el cant.
A més, posseeix vertaderes aptituds innates per executar amb agilitat, precisió i netedat prodigioses les més complicades fórmules ornamentals, desplegades sovint en llargs grupets i melismes, portaments, apoiatures, mordents i brodadures, que floreixen amunt i avall, d'una línea melòdica que sovint acaba amb un lleu "vibrato".
Com a coneixedora "in situ" de nombroses cançons de treball del camp pobler, a més de tenir una memòria quasi prodigiosa, és escrupolosa i crítica amb els "punts" - com ho anomena ella - és a dir, amb la rítmica de cada tonada que, de manera sil.làbica i sense un tempo regular, associa ineludiblement a la seva corresponent feina al camp.
La seva veu, reveladora dels estat de l'ànima, representa el llegat d'una cultura que, transmesa de generació en generació, es resol en l'expressió depuradora i pulcra de la música de tot un poble, de l'art de tot un poble.
|
